Coses corrents

Bon dia!

Avui ens hem aixecat força més d’hora que ahir perquè hem quedat amb el José Luis i la Carme per anar a Ikea a Saragossa. Per ser-hi a les 10h quan obríssim, havíem de ser esmorzant a la casa vella a les 8h... Així que despertador en horari gairebé laborable i carretera i manta!

El viatge s’ha fet una mica llarg, però en arribar hem vist una superfície inmunda de centres comercials junts... Mentre el Jordi cantava que «anirem tots junts de chopping» (sembla que ens acompanyava mitja Saragossa), hem aparcat davant i ha començat el periple per l’empresa que provoca més discussions de parelles...

 

Bé... entre una cosa i un altre s’ha fet mooolt llarg... Coses curioses: Hem sentit més català al Ikea de Zaragoza que al del Gran Via 2. És cert que tots els Ikeas son iguals o amb la intenció de que fer-los iguals.

Total, que se’ns ha fet super tard... Morts de gana hem parat a un bar a Quinto de Ebro on hem menjat... super bé... aix... Hem arribat a casa que tota la família que s’havia quedat anava a la piscina. Nosaltres hem anat a comprar pernil salat a la xarcuteria (obren a les 18h! Horari de poble...) cap allà hem anat. Després, aprofitant que estaven a la piscina, hem decidit anar-hi. Quan hem tornat ens hem anat a assecar i hem anat capa casa a sopar... i a posar al dia el blog!!!

Pluja de móres

Bon dia!

Avui ens hem aixecat més d’hora que ahir però tot i així encara hem fet una mica el ronso... Després de la dutxa hem anat a esmorzar a casa i a acabar la entrada d’ahir (que hem acabat molt més tard... jejejejeje).

 

El meu pare havia de comprar unes coses a la ferreteria per la casa nova i, com al poble no n’hi ha, 20 km en cotxe per arribar a Alcanyís. Resultat: hem anat a fer l’encàrrec i a fer un vermut. Hem demanat tapa de pop a la planxa, per no perdre el costum... Boníssim, però diferent...

De tornada ja hem dinat amb tot la resta de família. La Rut i el Toni i el seus dos nens, l’Àneu i el Biel han marxat aquest matí molt d’hora a Cantàbria a continuar les seves vacances. S’ha notat... Faltava gent a taula. A la tarda, hem fet la segona sessió d’entrenament biciclitil de la Marta (cada vegada va millor i ha començat a pedalar!) i tot i, que el dia s’ha tapat, hem decidit anar a buscar móres per fer melmelada!! En Max i en Leo ens han repartit un bidons, hem fet quilòmetres fins entrar gairebé a Catalunya, i quan hem aparcat, 1 horeta buscant móres per camins! Algunes ja estaven negres, però encara n’hi havia moltes de blanques i vermelles...

 

El mont Paramount del Matarranya

Ha estat molt xulo però hem acabat molt esgarrapats! Es notava qui tenia experiència i qui no, i mentre uns gairebé l’han omplert jo no he fet ni un 20%... Haig de venir més!

 

Lluvia en secano (portem la pluja)

Bon dia!!!

Us expliquem el dia d’ahir. Ens estem aixecant molt tard així que aprofitem el matí per fer la entrada del dia anterior. Ahir es va aixecar molt tapat i va ploure gaire bé tot el matí i part de la tarda. Així que hem fet matí per casa i de seguida s’ha fet l’hora de dinar, que avui havíem de dinar aviat... El motiu era per anar a Móra la Nova a buscar la Ivette i el Teo, que venien de Barcelona. Com diu la Carme, Valjunquera està lluny de tot i l’estació de tren més propera està a 70 quilòmetres. I això ja ens va ocupar una bona estona del dia, entre anar i tornar...

Quan vam tornar, vam aprofitar que tots els cosins estaven junts per fer una foto que comença a ser una tradició. Aquest any només han coincidit una tarda (demà us explicarem perquè) i per si de cas no donava temps a fer-la, pensaven en com agrupar-se per fer un fotomuntatge! Aquest és el nivell de tradició.

Va ser arribar i moldre: foto i, en tornar, festa d’aniversari del Leo, un dels fills de l’Edgar. Vam menjar 3 pans de pessic de «safanòria» amb mermelada casolana: un de móra, un altre de cirera i un altre de taronja amarga. També una safata de maduixes i nabius, i melmelades a dojo per si en volíem més... No sé amb quin em quedaria! Boníssim tot!!!!

En avançar la tarda va deixar de ploure, i mentre els nens anaven amb els pares al parc del poble a baixar el pastís, nosaltres vam començar la primera sessió d’aprenentatge d’anar en bici de la Marta. Sense planificar-ho, vam acabar a pocs metres de distància, i al final vam acabar tots junts. Quan vam arribar a casa, ja estava el sopar fet (això és vida...).

Aquest cop no va haver-hi excursió nocturna (i mira que m’hagués apuntat...), així que vam anar a dormir d’hora...

(Fundido a negro)

Fins demà!

I ara... cap a Valjunquera!!

Bon dia!!!

Per aclamació popular (bé, només una persona, que sabem... jejejejeje) però sobre tot per que ens venia molt de gust continuar explicant què fem a les vacances hem decidit continuar amb el blog. Ueeeeeeeeehhhhhh!!! plas plas plas plas plas (aplaudiments).

Després de un cap de setmana de descans, rentadores, etc... tornem a la càrrega. Aquesta vegada anem a veure meva família per part de pare a Valjunquera!!

Ens hem aixecat relativament d’hora i hem esmorzat a un petit forn de pa abans d’agafar el bus. Bé, era matí de busos, perquè a part dels dos urbans que havíem d’agafar fins agafar el cotxe de línia, la previsió del trajecte fins aquí era de fer dos transbords de bus... Així que què millor que fer un cafè tranquils abans de fer la ruta!

 

Doncs hem anat cap a l’Illa a agafar el autobusos. La sorpresa ha estat quan ens han dit que el bus que agafàvem ens deixava a un peatge d’autopista i que després havíem d’agafar un altre a Tortosa. Això augmentava un més els transbords que havíem de fer... Menys mal que al final ens hem estalviat un per arribar a Valjunquera (el segon i el tercer trajecte el fèiem amb el mateix cotxe) Una odissea...

I res... Vam arribar i vam dinar. Vam fer una sobre taula llarguíssima i després, mentre alguns anaven a la piscina, nosaltres vam anar a trastejar coses a la casa que s’ha comprat el meu pare. Al final, vam acabar netejant una bicicleta que tenien plena de pols. Quan van comprar la casa, ja hi era. La Marta fa temps que vol aprendre a anar en bici i vam intentar posar-la a punt per que pugui fer-ho. Va començar a ploure (sembla que portem la pluja on anem) i vam recollir-nos per sopar.

 

Després de sopar, el sector piscina va voler sortir a fer un passeig nocturn amb els nens fins a una ermita propera, però nosaltres estàvem fosos i vam anar a dormir a la casa nova.

Leaving Galícia...

Bones!

I va arribar el dia tan temut per mi: el dia de marxar... En sortir el vol per la tarda, encara teníem temps d'aprofitar el matí, així que per no perdre el costum vam anar (com cada dia) a prendre el cafè al Che. L'única diferència és que vam anar gairebé al migdia, perquè abans vam fer neteja de la part de dalt de la casa (on el meu tiet gairebé no acostuma a pujar) i deixar-ho enllestit pels propers visitants que hi vagin... (guinyo-guinyo)

Prendre allà el cafè (o qualsevol cosa) és un plaer, perquè a més de ser més econòmic que a Barna, la tapa val molt la pena... Trobarem molt a faltar la "bica" (pa de pessic amb sucre) i el pastís de xocolata que et posen amb els cafès... Per no barallar-nos, ens posaven un de cada per cadascú! Tornem a Barna amb més quilos...

Doncs per si no era poc, la Maria i el Torres em van trucar que anirien a la farmàcia i que ens podíem veure... I endevineu on vam acabar? A la de Regueiro!

*Allà, els bars els anomenen en femení perquè diuen "a casa de..."

Resultat: per quatre consumicions van caure quatre racions de zorza i quatre de fabes, a l'estil callos. No cal que us diguem que ja no vam dinar...

*Zorza: carn de porc adobada com pinxos, però saltejada i servida amb patates fregides. És el plat gallec més difícil de trobar fora de Galícia...

 

Ja amb les maletes fetes, vam procedir a acomiadar-nos de la família i amics. Hi va haver de tot: mentre uns esgarrapaven els últims moments en companyia en silenci i amb alguna broma, altres s'acomiadaven ràpid perquè no els agraden gens, els comiats... Mentre estàvem a casa d'unes veïnes ens va trucar el meu tiet Pepe, que ja ens esperava a la casa... 30 minuts abans de l'hora! Després del desgavell, de pensar si ens havíem equivocat d'hora, ens vam acomiadar i vam anar a treure les coses de la nevera per empaquetar-les (nyam-nyam!) i cap al cotxe!

No vam tenir cap problema per entrar al control, vam embarcar i vam sortir 15 minuts abans del que tocava. He de confessar que sempre que marxo em fa molta pena, i en el moment que l'avió va enlairar-se vaig començar a plorar com una nena petita... Aix...

Bé, ara només toca esperar a les següents. Com diu el meu tiet Pepe: perquè comencin les properes vacances, primer s'han d'acabar aquestes, i avui ja queda un dia menys per les properes! I aprofito, ja que parlem d'ell, per desitjar-li un bon 75è aniversari (encara que sé que no ho llegirà). Parabéns!!!!

Graciñas a todos os que fixestes que estas vacacións fosen inesquecíbeis! Sodes xeniais! Bicos e apertas!


I fins aquí el blog de Galícia! Però esteu atentes, que ningú us assegura que sigui la darrera entrada...

Santos manjares y rol...

Ieeep!!!

Perdoneu. El dia 15 i el 16 van ser uns dies una mica moguts... Us fem un resum!!!

El dia 15 vam començar a fer la maleta per saber de quin mal havíem de morir... i efectivament... No podrem dur tot, ens hem firat massa... jejejeje. Ho vam deixar gaire bé enllestit i vam anar caminant cap a casa del Torres i la Maria (que ens havia convidat pel seu sant). Avui és dia festiu i aquí ho festegen a fons. La església i els bars estan a tope. De fet, al dia següent ens vam assabentar que el Pepe i la Manuela ens havien trucat per fer el vermut al Regueiro.

 

Bé, vam anar cap allà i ja tenien tot preparat. La Maria li va preguntar a la Marta quin plat tradicional gallec no havia provat i li va dir que el "cocido". I tot que és estiu, allà el teníem!!! També va venir a dinar la Mary y les seves filles, la Nerea (amb la que vam anar a Santiago la segona vegada i teníem pendent la partida de rol) i la petita Ariana. El Suso, el pare, venia més tard, que arribava de viatge. Vam esperar a Manuel mentre fèiem el vermut i a dinar!!! Com us podeu imaginar, tot boníssim... Empanada de veritat, amanida russa i... Cocido gallego!!!

A la tarda ens vam posar amb la partida de rol. Vam acabar les fitxes, que havíem de reajustar i vam començar. A veure... Haig de dir que ni tan mal... No ho faig com tu, Pablo, ni en broma, però tinc algun deje... Em va fer molta gràcia!!

Després de tres hores la Nerea va haver de marxar, així que no vam poder acabar la partida. Després que marxés tota la família, ens vam quedar una estona amb el Torres i la Maria que van insistir fins a que vam claudicar en que ens quedéssim a "berenar"... Formatge gallec amb codony, el que havia quedat de la empanada i del pastís (tot fet per la Maria). Vam tornar caminant pel poble, per baixar-ho tot!

Vam arribar fosos... I a dormir...