dissabte, 17 d’agost del 2024

16 d'agost. Problemes domèstics

Avui no ha estat un dia molt especial. Ens vam aixecar, vam esmorzar i al anar a fer el cafè ens vam trobar una veïna d'uns setanta anys amb un "sacho" (aixada) plantant patates... Al·lucinant tant pel fet com pel ritme que portava la dona...

 


La idea era passar un dia tranquil i fer un dinar saludable però... quan la Marta tenia la safata de patates amb bacallà preparada per entrar al forn, aquest va decidir jubilar-se. Així que vam haver de improvisar un altre plat a la cuina de gas que, per sort, hi al "pendello".


Va quedar bo igual!! A la tarda vam anar a Touro, un poble proper, on hi ha una botiga d'electrodomèstics per preguntar preus. Vam trobar un mural amb la lletra d'un poema de Rosalia de Castro que m'encanta... Aquí el teniu!!

Cando penso que te fuches
negra sombra que me asombras,
ó pe dos meus cabezales
tornas facéndome mofa. Cando maxino que es ida
no mesmo sol te me amostras
i eres a estrela que brila
i eres o vento que zoa. Si cantan, es ti que cantas
si choran, es ti que choras
i es o marmurio do río
i es a noite, i es a aurora.

En todo estás e ti es todo
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.

*

Cuando pienso que te fuiste,
negra sombra que me asombras,
al pie de mis cabezales,
tornas haciéndome mofa.

Si imagino que te has ido,
en el mismo sol te asomas,
y eres la estrella que brilla,
y eres el viento que sopla.

Si cantan, tú eres quien cantas,
si lloran, tú eres quien llora,
y eres murmullo del río
y eres la noche y la aurora.

En todo estás y eres todo,
para mí en mí misma habitas,
nunca me abandonarás,
sombra que siempre me asombras.


És un poema brutal que va musicar un coetani seu. Hi ha moltes interpretacions d'ell però la de Luz Casal... És brutal... Segur que us he parlat d'aquest poema per que m'encanta. També és una mostra de com s'ha castellanitzat el gallec, crec jo.

En fi, que amb les diferents opcions de compra, vam anar a veure a la tieta Maria per comentar la jugada i després a Regueiro a fer la birreta del vespre. Vam sopar (massa pel nostre gust) i a dormir!!

 


 Bona nit!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada