Doncs no pensàvem continuar el blog. Sobretot perquè ja hem vingut vàries vegades i perquè, és divertit que la gent sàpiga de tu i és molt guai veure-ho passat uns anys, però és molt esclau. Però aquí estem. Sembla que en aquesta tornada a Galícia tindrem temps així que... Per què no?
Vam marxar ahir cap al vespre i, tot i els nervis normals i els afegits perquè a última hora no va funcionar el sistema de reg automàtic que tenia pensat per les plantes i vam sortir una mica més tard de que haguéssim volgut; els calvaris que ens fan passar les aerolínies amb els equipatges i tot plegat, el viatge va anar bé.
Al sortir de l'aeroport... ostres... quina fresqueta!!!! No s'entén tanta diferència de temperatura... i quina olor a herba mullada... És espectacular... Coses com aquestes fan la morriña... Ens va venir a buscar el tiet de la Marta i ens va portar a casa: És més maco...
Al arribar a la casa del tiet Manuel, ens vam trobar a la veïna, la Lourdes. Aix... de veritat... que bé... El tiet Manuel ens estava esperant per sopar. Pa, pernil salat, formatge de Arzúa i codonyat... no pot ser millor.
I poca cosa més. Estàvem fosos... preparar el llit i dormir. Però quina temperatura... Hem dormit amb pijama llarg i un llençol!!! Així, si.
A l'endemà ens hem aixecat i hem fel el ronso. Són vacances. Hem pensat que no teníem res per esmorzar així que hem anat a la cafeteria que sempre anem del poble: Un altre motiu de morriña. I hem començat la operació bikini... però a l'inrevés.
I... Què fem? Que estem de vacances!! Doncs anar després d'algun encàrrec forçat per la situació d'humitat de dins dels armaris i hem acabat fent una passejada. No sembla un planazo però ha estat molt bé.
| Cartell de merda que han posat al poble. Uff.. |
| Pra pasar a calor, unha Cocacola e un sorriso |
E xa! Hem tornat a casa de Manuel. 10 graus menys dins a casa com a mínim (potser he exagerat una mica..)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada