Santiago (i 3)

Bona nit!!

Avui... Us hem d’admetre que hem tornat a pecar... Hem tornat a visitar Santiago!!! Ho tenim molt ben comunicat i volíem comprar quatre cosetes que ens van agradar (No sé com tornarem... jejejejeje...) Així que ens hem llevat molt d’hora per agafar el Freire per que si no agafes aquest, ja no pots agafar un fins les 11. Quan hem arribat a la parada hem vist l’autocar esperant i hem pensat que era el nostre que s’havia avançat!! Hem hagut de córrer i després ens hem adonat que era just el d’abans.

Hem arribat molt ràpid a Santiago i després de fer un cafè en un lloc on ens han tractat super bé (sempre et donen una tapa o un trosset de pastís quan demanes algo i, en aquest bar, era pastís fet a casa boníssim... Li hem dit i ens ha donat més!!), hem anat cap al centre i hem passat el matí fins a l’hora de dinar, que haviem quedat amb el Pepe (tiet de la Marta), la Manuela i el Manuel (que s’apunta a un bombardeig) per anar a dinar a un restaurant als afores de Santiago (a San Marcos).

 

 

El restaurant és una raxeria (especialistes en raxo) i ens hem demanat pop i raxo. El raxo són trossets de «solomillo» de porc fregits amb all. Ho acompanyent amb un plat de patates fregides. Poc sa però molt bo. Hem sortit rodant...

Havíem de fer temps perquè tots no cabíem en el cotxe del tiet Pepe i hem pujat fins al Monte do Gozo, per baixar una mica. El Monte do Gozo es diu així per que és el lloc on els peregrins veuen per primer cop la catedral de Santiago. Allà també hi ha l’església de San Marcos (d’aquí el nom del poble). Diu la llegenda que el bisbe Xelmírez va rebre les relíquies de San Marcos i les de Santiago de mans de Doña Urraca, una reina castellana. De camí a Compostela, va parar a una de les muntanyes que l’envolten i les va deixar allà mateix...

 

Monument lleig fet per la visita del Joan Pau II. Lleig, lleig...

Després hem tornat a casa del Pepe i la Manuela i hem estat recordant anècdotes i arreglant el món. No ha faltat el momentet Catalunya que hem salvat amb prou solvència, crec...

Quan ens hem casat hem anat amb el Pepe a una queixería on els venen directes de fàbrica. Aquí fan uns formatges molt tous i mantecosos que son molt bons però que son complicats de preservar... A veure com aguanten el viatge... Al sortir hem anat a Santa Irene. És un lloc on passa el camino on hi ha una ermita preciosa i una font. A Arca fan festa grossa allà per Sant Pere.

I després, cap a casa que estem cansadíssims... Jocs varis, blog, sopar i dormir!

Fins demà!!