I per fi... relax...

Bona nit a tothom!!

Avui ha estat un dia bastant més tranquil. Com que ahir a la nit no vam poder solucionar la connexió del meu ordinador amb el mòbil, aquest matí, després d’esmorzar, hem anat fer un volt pel poble i a fer un cafè a un dels molts bars que hi ha. Molts ja tenen internet perquè és un pas de pelegrins que fan l'última nit aquí abans d’arribar a Santiago, i molts dels comerços ja s’han enfocat de cara a ells...

 

El dia s’ha aixecat plujós i ha estat així tot el dia. No ha estat una pluja molt espectacular però si molt continuada. Després d’arreglar el blog, hem anat a comprar menjar per aquests dies i hem parat a una carnisseria com les de tota la vida. Hem comprat uns filets de vedella... La bomba! També ens ha picat carn. Hem arribat a casa molt d’hora i hem fet el dinar... Una pinta... El Manuel ens ha portat patates (que més tard ens hem assabentat que havia portat el tiet Pepe) i hem fet amanida, amb els filetons amb patates... Ufff, brutal...

 

Després de recollir tot i fer la migdiada hem tornat anar a veure al tiet Pepe i la Manuela per quedar per demà, que anirem a una fira típica a menjar pop. Hem anat per un tros del camí de Santiago preciós... Una vegada allà, els hem trobat parlant amb una amiga i després d’acomiadar-se, hem entrat al pis perquè plovia una mica. Hem passat tota la tarda arreglant el país. Tinc la sensació que tothom sabem què s’ha de fer per que tot vagi millor i fins i tot podríem estar d’acord en el què s’ha de fer però segurament no coincidim en qui ha de ser qui lideri aquest canvi.

De tornada hem desfet el camí de Santiago i hem trobat un altra ruta per tornar a casa. Abans ens hem parat a un alberg que tenim al costat per fer una cerveseta (i de pas esbrinar la clau del wifi per connectar-nos sense problemes des de casa...)

Hem sopat (ens ha sobrat molt de menjar del migdia), dents i a redactar la entrada d’avui!!! I a dormir.

Sabem que el que us expliquem no és gaire emocionant, ni d’aventures... És, simplement, el relat d’una quotidianitat diferent, la que no ensenyen les guies de viatge i que, esperem, quedi preservada del turisme. És l’elogi de la vida tranquil·la: aquí tot va a un altre ritme, i com ha dit avui el Jordi «fins i tot la pluja cau lenta...».

Passeu bona nit!