Viatge i presentacions

Bona nit a tothom!!

Avui ha estat un dia esgotador... Ahir vam tenir un sopar d’aniversari i ens vam anar a dormir super tard... I avui a les sis ha sonat el despertador!! Mentre ens dutxàvem i esmorzàvem, hem acabat de preparar-ho tot. I corrent cap a casa de la Marta on ens esperava el seu pare i el seu germà que ens han dut a l’aeroport.

Haig de dir que sempre em sorprèn el malament que està muntat el lloc per deixar i recollir passatgers a l’aeroport. És un caos... En fi... Hem anat molt d’hora per que pensàvem que hi hauria vaga dels treballadors de seguretat. Però tot ha anat molt bé. Hem passat el control i hem anat a esmorzar. Hem embarcat i cap a Galícia, que falta gent!!

Just abans d’aterrar hem tingut un petit ensurt. El cel estava molt ennuvolat i l’avió ha començat a descendir d’entre els núvols. Al poc de començar a baixar i, de sobte, l’avió ha tornat a enlairar-se Es veu que a la torre de control s’han quedat sense llum. Per sort ha anat molt bé.

 

En arribar, abans de sortir del aeroport, ja es notava l’olor a terra mullada i a eucaliptus i el primer que ha dit la Marta és: «Fa olor a vacances...». Ens han vingut a buscar l’Antonio i la Nerea i després de fer una volta pel seu poble amb el cotxe i de fer un cafè, hem anat a casa on ens esperava la Maria, la dona de l’Antonio i tieta de la Marta, que tenia el dinar gairebé a punt. I ha començat el festival del «jamancio». Empanada gallega de veritat, chuletón de vedella, patates fregides, pebrots de Padrón de la seva horta i de postres, pastís de poma casolà. Tot acompanyat de gairebé dos gots de vi i un cigaló amb aiguardent... A tope!

Hem estat xerrant força estona i després hem anat a veure a un altre germà del pare de la Marta. Els hem enganxat jugant a cartes en un petit cobert. Aquí es viu a un altre ritme. Ens han convidat a un beure que hem declinat respectuosament i després de varis intercanvis de posicions ha arribat la pregunta del milió de folletes: «Vosotros que os sentís, catalanes o españoles?» La hem contestat amb maestria: «Te vamos a responder a la gallega: depende». No era qüestió de entrar en matèria i menys el primer dia. Després de parlar una estona, hem tornat a la casa de l’Antonio i la Maria, i he conegut a la mare de la Nerea i a la seva germana. De seguida hem anat cap a la nostra última parada. És la casa on dormirem. Hi viu un altre germà del pare de la Marta: en Manuel, i és on van néixer tots els germans. En Manuel és un nen gran, en la versió més àmplia de la paraula. Viu sol però li cal ajut, i la Maria (la tieta de la Marta), l’ajuda. Ens hem presentat i ens hem instal·lat. La casa és gran i ell només fa servir la planta baixa. 

 

Després hem anat a comprar i ens hem pres una infusió en un bar. Hem tornat amb el sopar i l’esmorzar i de tornada ens hem trobat a l’Alba i la Lourdes. Hem tingut una conversa molt agradable al pati de la casa.

Voldríem fer menció especial al poble on hem vingut. Forma part del camí francès de Santiago i està PLE de pelegrins... M’ha recordat una mica a Barcelona... Aquest podria ser un poble molt tranquil si no fos per que no pares de trobar-te pelegrins aquí i allà. És el sustent econòmic del poble i a la vegada és una pena, per que ha transformat un poble que d’una altra manera seria molt tranquil.