Composfriki!!

Bona nit!

Avui hem quedat d'hora amb la Nerea per anar a Santiago (un altre cop). Hem anat a esmorzar i, per variar, l'esmorzar ha estat força abundós... Ens ha recollit al Che i hem enfilat cap a Santiago.

És molt curiosa la manera d'aparcar: com que la Nerea ha estudiat allà, sap els millors llocs per deixar el cotxe, i quan ens hem adonat estàvem aparcant al pàrquing d'un hotel... Al costat de la zona vella i caminant a tot arreu!

 

Hem entrat al casc antic vorejant l'església de San Francisco, i ens ha explicat que la construcció es feia molt "a lo grande" i que quan es van adonar que seria més alt que la catedral, van parar màquines i la van acabar una mica "diferent" que la resta de la construcció... Hem anat passejant fins a l'Obradoiro i pel lateral de la catedral fins la llibreria que ens va quedar pendent l'altre dia. Després d'una bona estona entre pisos i pisos de llibres, sentint el so d'uns violins que tocaven a duo a la plaça, hem continuat passejant Preguntoiro avall. Per acabar la incursió a la zona vella, hem fet un beure a un dels llocs més mítics per les seves tapes (hem hagut d’apuntar-nos en llista d’espera i tot). Resultat: una truita de p.m. (paraules literals del Jordi) i ja no hem dinat... Hem fet un gelat artesà i cap a l’Alameda, que hi falta gent.

El parc de l’Alameda és un dels pulmons de Santiago, encara que la ciutat per l’entorn que té, no li calen gaire... Allà hem passejat pel Passeig de la Ferradura, hem vist els diferents monuments i arbres que hi ha, hem fet força fotos i ens hem rigut una estona a costa d’un tal Figueroa (fundador del Banc d’espanya)... La estatua del «senyor» està en posició inquisitiva, com demanant que li paguis un deute... aix... tota la vida igual... Hem aprofitat per veure el campus sud i ja ens hem anat a la zona nova.

Allà, a part de les dues botigues frikis de Rosalía de Castro (Pijus Magnifikus i Incontinencia Suma), la Nerea ens ha descobert la nova botiga de capçalera pel que fa a frikisme: Alita Comics. Dir que havíem passat pel costat i ni ens havíem adonat... Doncs bé, descobrir un mini Kaburi a Compostela és un plaer! Com no, van caure tres jocs de daus i un llibre en gallec, i l’amenaça de tornar...

I un cop plantats a mitja tarda, vam decidir anar a fer un beure al pub Momo. Val a dir que ens va decebre una mica, perquè amb el nom que té pensàvem esperar-nos un lloc més ambientat, però ens vam trobar un pub musical. Molt gran, això sí, amb diferents espais i que realment tenia racons encantadors, però poca referència friki i molt reaggeton... El jardí interior i les vistes sobre Compostela són espectaculars, aixó sí. Però amb un altre nom que no creés expectatives seria molt millor.

Aquí vam ensenyar a la Nerea el poder dels daus, atès que no ens posàvem d’acord de si anar cap al cotxe caminant o en bus... A aquelles hores el cansament ja es notava, i realment es feia molta pujada anar caminant 1km més (i literal, pels desnivells que hi ha). El Jordi va treure els daus, i aquests van decidir que caminar, així que amb el camí de San Fernando cap al cotxe... Al final se’ns va fer curt i tot.

Un cop a Arca, parada per comprar avituallament de rol (pizzes i suc) i a preparar les fitxes que havíem imprès al campus. Partida preparada i Nerea a punt per estrenar-se en el fascinant món del roleig!